La Psicoteràpia Humanista Integrativa adopta una actitud cap a la pràctica de la psicoteràpia que declara el valor inherent de cada individu. És una psicoteràpia d’unificació que respon de forma apropiada i eficaç  a la persona dins el pla afectiu, conductual, cognitiu i fisiològic del seu funcionament.

 

 

El terme “integrativa” de la Psicoteràpia humanista té diversos significats:

 

·     Fa referència al procés d’integrar la personalitat: assimilar aspectes repudiats, no conscients o no resolts d’un mateix i fer-los part d’una personalitat cohesionada, reduint l’ús de mecanismes de defensa que inhibeixen l’espontaneïtat i limiten la flexibilitat  de la resolució de problemes, en el manteniment de la salut, i en les relacions amb les persones, amb la finalitat de reincorporar-se al món amb plena capacitat de contacte.

 

·    És el procés de crear la totalitat. Mitjançant la integració, es fa possible per les persones encarar cada moment obertament i de forma espontània, sense la protecció d’una opinió, postura, actitud o expectativa formades en primera instància.

 

·   Es refereix també a la unió dels sistemes afectius, cognitius, conductuals i fisiològic d’una persona, amb una consciència dels aspectes socials i transpersonals dels sistemes que envolten a la persona. Aquests conceptes s’utilitzen dins d’una perspectiva evolutiva de l’ésser humà en la que cada fase vital presenta tasques pròpies del desenvolupament, necessitats, sensibilitats, crisis i oportunitats d’un nou aprenentatge.

 

La Psicoteràpia Integrativa té en consideració molts criteris sobre el funcionament humà. L’enfocament psicodinàmic (sistemes dinàmics), centrat en el client, el conductual, el cognitiu, la teràpia familiar, la teràpia Gestalt, les psicoteràpies corporals, les teories de les relacions objectals, la psicologia psicoanalítica del self, i l’anàlisi transaccional. Cadascun proporciona una explicació parcial de la conducta i quan s’integren d’una forma selectiva amb altres aspectes de l’enfocament terapeuta, cada un d’ells guanya valor. Les intervencions psicoterapèutiques que s’exerceixen en Psicoteràpia Integrativa estan basades en les investigacions sobre el desenvolupament evolutiu i en les teories que descriuen les defenses auto-protectores utilitzades quan es produeixen interrupcions en un normal desenvolupament.

L’objectiu de la psicoteràpia integrativa és facilitar tal plenitud, que la qualitat de l’existir de la persona i el seu funcionament en les àries infrapsíquiques, interpersonals i socio-política es potencia al màxim amb la deguda consideració cap als propis límits personals i les restriccions externes de cada individu.

Està reconegut, dins d’aquest marc, que la integració és un procés amb el qual els mateixos terapeutes també han de comprometre’s. Per tant, hi ha un focus d’atenció a la integració personal dels terapeutes. Així i tot, encara que sigui essencial un èmfasis en el creixement personal del terapeuta, és necessari també que hi hagi una dedicació a la recerca del coneixement dins de l’ària de la psicoteràpia i els seus camps afins.

 

Existeix una obligació ètica, particularment pels psicoterapeutes integratius, de dialogar amb els col·legues de diferents orientacions i de mantenir-se informats de l’evolució d’aquest àmbit. 

 


CRISTINA DÍAZ PELLICER 

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació.  Postgrau Interuniversitari en Acolliment, Adopció i Postadopció.  Màster Especialista en Sofrologia Caycediana. Formació en Constel·lacions Familiars. Terapeuta Gestalt. Màster Practitioner i Trainer en PNL. Formació en Intervenció i Teràpia Estratègica. Especialista en Intervenció Sistèmica amb familias, nens i adolescents. Coaching Wingwave. Formació en Pedagogia Sistèmica.

Coordinadora de la Formació en Teràpia Humanista Integrada.