Sovint, els fills, ens quedem enganxats al judici i retrets del que vam rebre o no dels nostres pares en la infància, i d’aquesta manera perdem la connexió amb la vida. Sentim que el que vam rebre no va ser suficient o no és el que havíem desitjat, i encara d’adults continuem en l’enuig, reclamant tot allò que creiem ens va faltar.   Aquesta actitud ens impedeix veure i prendre el que si ens va ser donat i fer alguna cosa bona amb això tenint una vida exitosa. En rebutjar als pares i el que d’ells prové, ens neguem també a nosaltres mateixos.  

 

A vegades els fills, no solament no prenen dels pares, sinó que intentem ocupar el lloc de l’altre progenitor al costat del pare o la mare, la qual cosa dificulta tenir una bona parella; o volen solucionar els temes pendents dels pares o fan de mediadors entre ells, ficant-nos en els assumptes de la parella; o demanen als seus propis fills allò que no poden o no volen prendre dels seus pares o de l’altre cònjuge. Tots això pot manifestar-se com dificultats o problemes amb la parella, els fills, el treball, els diners, etc.

 

Sanar la relació amb els pares, implica dir SI – GRÀCIES – SI US PLAU. Si a tot tal com va ser. Gràcies per la Vida i tot el que em van donar de més.  I per favor mireu amb bons ulls si ara ho faig a la meva manera.

 

Mentre no puguem agrair i prendre el que va ser, continuarem en l’enuig i reclamant a altres (parella, fills, amics, societat) el que encara esperem rebre.  Sovint, aquesta demanda és tan gran que resulta difícil de sostenir i les relacions es trenquen o es tornen conflictives. Aquesta demanda ens serveix de pretext per tirar la culpa dels nostres conflictes del present a la infància que vam tenir i no actuar.

És més fàcil continuar en l’enuig i la queixa que sentir el dolor que s’amaga darrere d’això. Deixar la queixa, reconèixer que el pare i la mare van fer el millor que sabien i ocupar el nostre lloc de fills assentint a tot tal com va ser, facilita el camí a una bona vida; una vida d’èxit personal, professional i de parella.  

 

Durant el taller treballarem la mirada sistèmica de les Constel·lacions Familiars, tenint en compte els Ordres de l’amor de Bert Hellinger: l’equilibri entre donar i  rebre dels nostres pares, respectant la jerarquia i donant un bon lloc als exclosos del sistema.

 


Taller impartit per: CRISTINA DÍAZ PELLICER 

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació. Postgrau Interuniversitari en Acolliment, Adopció i Postadopció.  Màster Especialista en Sofrologia Caycediana. Formació en Constel·lacions Familiars. Terapeuta Gestalt. Màster Practitioner i Trainer en PNL. Formació en Intervenció i Teràpia Estratègica. Especialista en Intervenció Sistèmica amb familias, nens i adolescents. Coaching Wingwave. Formació en Pedagogia Sistèmica.

 

Coordinadora de la Formació en Teràpia Humanista Integrada