“Els sentiments són per sentir-los. Cal deixar-los fluir. Quan els deixem fluir s’acaben per si sols. Però en realitat sempre estem fent coses per a no haver de sentir.  El senyal  que estem vius és sentir i no confondre els nostres sentiments amb la realitat”

Marianne Franke-Gricksch

 

 

 

 

 

Segur que en alguna ocasió heu escoltat frases com: “Mai m’enfado”, “Sempre està content”, “Vaja energia porta!” o “Em sento trist i no aconsegueixo comprendre-ho. La meva vida de parella va bé, els meus fills estan sans, i professionalment és el que volia, però malgrat tot em sento trist”.

 

 

Estem parlant d’emocions i de la seva gestió. Les emocions ens acompanyen les vint-i-quatre hores del dia des del naixement fins a la mort. Ens acompanyen encara no sent conscients que les estem sentint. En cada esdeveniment o situació, en la interacció amb l’altre..., les emocions estan sempre presents. Ens diuen el que necessitem en aquest precís instant. L’emoció ens dóna informació de com estic jo i de com està l’altre.

 

Davant determinada situació podem experimentar diverses emocions, que fins i tot poden arribar a ser contradictòries i difícils de gestionar. Davant la mort d’un ser estimat puc sentir tristesa i al mateix temps certa pau. Tristesa per la pèrdua. Pau perquè penso que ha deixat de patir. Puc també sentir certa incomoditat i culpa de sentir aquesta pau.

 

Se sol parlar de quatre emocions bàsiques -por, alegria, tristesa i ràbia-  que compartim amb persones de diferents procedències, cultures i èpoques. Cada una d’elles conté informació respecte el que ens passa en el present. Ens parlen de supervivència, d’interacció i socialització. Ens parlen de les nostres necessitats, del que ens agrada i el que no; del que ens fa sentir bé o malament; de pèrdues i guanys; del que ens porta a la vida i del que ens porta a l’extinció.  

 

Connectar de forma conscient amb l’emoció implica reconèixer la seva manifestació corporal, nomenar-la, sostenir-la i acceptar-la, identificar la nostra necessitat i, en un següent pas, decidir com i quan les gestionarem. D’aquesta manera podem recuperar l’equilibri i tornar a estar disponibles en l’aquí i ara.  

 

 

Durant el taller contactarem amb les emocions tenint en compte, especialment, els següents aspectes:

  • L’emoció en si mateixa. És a dir, què m’està dient aquesta emoció (de mi, de l’altre, de la situació en si mateixa), quina informació em dóna, quins mecanismes poso en marxa per evitar contactar amb l’emoció; què aconsegueixo o què evito al contactar o no amb l’emoció i expressar-la. És a dir, començar a prendre consciència de la nostra manera particular de viure, gestionar i relacionar-nos amb les emocions..
  •  I des de la mirada sistèmica de les Constel·lacions Familiars, posarem atenció a les emocions heretades del nostre sistema familiar. Bé dels nostres pares, o d’aquell avi o avantpassat amb el qual tenim un vincle especial.   

 

“Les portes de la percepció les obre el dolor. Volem fugir  del dolor, superar el dolor, i cal submergir-se en ell i donar-li les gràcies, i no acceptar que ens vulguin rescatar d’ell.  Ser capaços d’estar en el dolor ens dóna molta força i ens retorna la percepció” 

Angélica Olvera

 

 


Impartit per: CRISTINA DÍAZ PELLICER 

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació  /  Postgrau Interuniversitari en Acolliment, Adopció i Postadopció  /  Màster Especialista en Sofrologia Caycediana  /  Formació en Constel·lacions Familiars  /  Terapeuta Gestalt  /   Màster Practitioner i Trainer en PNL  /  Formació en Intervenció i Teràpia Estratègica   /  Especialista en Intervenció Sistèmica amb familias, nens i adolescents  /  Coaching Wingwave/  Formació en Pedagogia Sistèmica.

Coordinadora de la Formació en Teràpia Humanista Integrada